Deixar-ho tot

Fins avui mai m'havia sentit tant sense rumb.
De passar a tenir el cap ple de pensaments, idees, problemes...ara ja no hi ha res.
Avui, la meva mare ha rebut un correu. Aquest correu parla de que m'he de despedir del lloc on em sento més a gust o estar tot el estiu estudiant una cosa que tampoc em diu res.
Però que fer?
Tinc el cap buit i no tinc ni forces per pensar...

Falten poques setmanes perque l'estiu comenci, per què el cole acabi. Poques setmanes per despedir-me.
Se que es una opció una mica precipitada, deixar tot de cop. Però en part potser bo, oi?
Potser trobo unaltre camí que m'agrada encara més...i això no vol dir perdre l'amistat per sempre no? O almenys espero.

Però tinc por, tinc por d'equivocar-me...Tinc por de que d'aqui uns anys em doni compte que vaig cometre el major error, abandonant.
Però sinó...que puc fer?

Oh, estimat diari...Torno a estar perduda..tan de bó poder marxar, deixar-ho tot, però tot. Surtir d'aquí i ser un altre. Tornar a començar... Tan de bo...

He de marxar, vaig a veure al noi imprecindible, a veure si les idees s'aclaren, però encara no estic preparada per comunicar-li la meva decisió...Només pensar que potser avui serà un dels últims cops que podré parlar amb ell, el estómac se'm capgira.

Adéu, estimat diari.

http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=Npp7ZFOgpyM

Sentirme feliç per la felicitat d'un altre

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



ELLA, ella per fi serà feliç. I jo, jo per fi gaudiré de la seva felicitat.