De nou

I aquí estic Estimat Diari, després de tres mesos.

Tres mesos en el que tot ha sigut diferent...I aquí estic, despres de que els meus escrits han estat llegits, després de passar el dia més extrany de la meva vida, de sentir-me dins d'una pel·licula, després de pifiar-la, de plorar tantes nits, de perdre a un noi que realment m'agradava, de sentir-me traicionada i sola de nou...Han passat tantes coses, he escrit i rebut tants missatges, he rigut, he fet molts petons, he cantat, he agafat el metro masses vegades, m'he despedit tres vegades en un dia i realment he sigut feliç...
I ara, Estimat Diari, he tornat. He tornat a la vida real, tot ha canviat per quedar-se igual. Asseguda al llit, amb les cames creuades, escrivint al ritme de la canço que tant em recorda a ell. Des del primer moment li vaig dir que a mi em constava demostrar el que sento, i ara es massa tard. Se que acavare oblidant: cadascú amb la seva vida, però m'agradaria tant tornar enrere i canviar les coses. M'agradaria tant trucar-lo i demanar-li que tot torni com abans...Tots els petons, tots els somriures, totes les cançons i les trucades que no quedesin en el passat. Tan de bo.
Les meves llàgrimes es rebelen i volen surtir al exterior, però aguanto, no penso plorar! En aquests tres mesos he crescut i ara, menys amb tu, porto sempre una màscara. Una màscara que m'ajuda, i que no rebela els meus pensaments als altres. Per això et necesito diari, per dir-te tot el que no puc (o no m'atreveixo) a dir.

Així que, aquí estic. De nou.

http://www.youtube.com/watch?v=Ibv2ZoLgcyg