Jo oblidant

Poc a poc oblido.
La calor, l'agua, la platja, la cervesa, els vestist curts, els amics, la música, la piscina i la felicitat que neix a l'estiu es el millor eétode per oblidar. Realment no se si es el que vull, només desitjo deixar de pensar-hi. Deixar de sentir-me malament si veig una foto d'ell amb unaltre. Deixar de recordar al escoltar la cançó Deixar de pensar en tot el que haguès pogut ser diferent...
Només necesito això, saps?

I per ara funciona: Ballar, cantar, estar amb els amics, fer fotos, veure pel·licules, baralles de coixins, festa, bojeries, anar a correr, ser lliure. És el més indispensable...

Crec que avui es un dels dies, almenys de la última época, que més he somrigut. Somriure sense saber el perquè. Feia temps que no provava aquesta sensació...


I avui, avui he oblidat. Durant unes hores ja no m'importava res! Absolutament res! Jo i ell. Jo i els amics. Jo i la piscina. Jo i la càmera. Jo i el gat. Jo sense cap tristesa. Jo sense cap noi dels pantalons estrambotics. Només jo. Jo oblidant.