Només un somni

I aquesta serà la meva última vegada, el miraré i tot s'haurà acabat. Tot. Totes les llàgrimes, els records, les nits plorants, les cançons tristes, tot això desapareixerà i quedarà com si fos un somni. Un d'aquells somnis que no se sap si són bons o dolents, els que et deixen aquell sabor amarg a la boca, els que et donen tan angustia que no et fan ni pensar, o al contrari, et fan pensar fins a cert punt que les idees es comencen a desordenar. Tot el que creies que havies fet bé, decop es capgira i és una equivocació. Tota la vida buscant la perfecció i donar-te compte que es impossible trobar-la pel simple fet que no existeix. Però aleshores per què la segueixo buscant si se que no la trobaré?

I el veig, només una mirada, no puc abusar. Només una, ja està.

Fet.

No el tornaré a mirar.

I el torno a veure. Maleeixo el meu subconcient. Em giro i està allà. Tan a prop, tan lluny. Tan simple que és complicat...

I em mig d'un estrident silenci tanco els ulls, i penso. Les idees es comencen a ordenar, tot el que pensava que havia fet malament, continua estant malament però somric i decideixo oblidar. Oblidar de tal manera que tot sembli un somni. Aquest cop, un somni que fa apendre. Un somni que deixa pas a d'altres.


http://www.youtube.com/watch?v=wVyggTKDcOE