No deien que mai has de mirar enrere?

-Busques algú?

I el veig, darrere meu. No deien que mai has de mirar enrere? Un altre cop la vida m'està donant una lliçó, el passat és passat, s'ha de viure el present. Però és difícil complir-ho. Si pogués tornar unes mesos enrere i reviure tots els moments anteriors...Aquelles mirades, els somriures de complicitat, les abraçades, els petons...El nostre últim petó...però sobre tot, la nostra última tarda junts...Si ho hagués sapigut...

Jo: No, no estib buscant a ningú (ja t'he trobat)
Ell: (amb els seus ulls color mel em mira i em somriu)

I travessant la Gran via no puc deixar de somriure. Ell em parla i jo responc. De que va la conversa? Tan se val! Estic al seu costat i després de tan silenci no puc demanar mñes. Amb una mica de sort no notarà que la veu em remola, que les galtes em cremen i que tinc un somriure permanent al rostre...