Perill

El meu diari, comença a perillar.
Expico: la relació amb la meva mare mai ha sigut meravellosa (per no dir que no ens portem gens bé) i a més, ara estic farta que em controlin minut per minut. En els últims mesos m’han tret tot el que m’importava: la música, el piano, la platja, la tranquilitat i ara només em falta que em treguin el fet de poder escriure’t.
Em sento empresonada dins la meva vida i no se com lliberar-me del món, i això no és la solució, però almenys m'ajuda a sobreportar-ho.
Aixi que, estimat diari, desitjam sort i encreua els dits perquè els meus pares no descobreixin la existencia d’aquests escrits...A saber com acabaria...!


PD: En (el pitjor) cas que, mamma i papa esteu llegint això: TANQUEU I NO LLEGIU MÉÉÉS!