sábado, 18 de mayo de 2013

La noia amb qui més confio en el món i que més necesito

Tot va començar al sofà de l'entrada de casa de l'amic imprecindible .

En aquell sofà, va començar una de les nits que mai oblidaré, no només per la multa que ens van fer (una llarga historia, bé, en veritat és molt fàcil d'explicar...però no ve al cas!), sinó que va ser una nit inolvidable per l'amistat que es va crear. En aquell sofá jo i la noia amb qui més confio i que més necesito ens vam sincerar i vam dir la veritat, cosa que feia temps que no podía fer-ho amb ningú.

Com bé diu el sobrenom, és la noia amb qui més confio...etc etc, ella és la meva companya d'aventures, la meva complice, la persona que sap més de mi, la noia que em fa riure quan no tinc ganes de fer-ho...i sobre tot, és una raó per viure.

Algun dia et confesaré tot el que he passat amb ella, però avui ja no tinc temps de relatar'ho tot!
Fins i tot potser algun dia llegirà això i potser t'escriu algu! Qui sap?!

Mentrestant...doncs bé...ja saps qui és, un dels pocs diamants que coneixeré al llarg de la meva vida.

Bona nit, Estimat Diari.

No hay comentarios:

Publicar un comentario