Em començo a sentir empresonada. Es com si intentant fugir vaig començar a correr cap a una direcció i ara, aquest camí ja no té sortida. No te solució, he arribat al final i no puc ni tornar enrere... Ni a l'escola, ni al conservatori, ni amb les meves amistats...és possible que tot ho hagi fet malament?
Porto uns dies que no tinc ni ganes de viure, es com si haguès recaigut en el passat, com si tornes a no ser RES. Hi han poques coses que em fan continuar i la idea de separar-me de la gent que em fa viure em desgasta per dins.
Sobretot la gent que sap que estic malament sense mirar-me...Trobaré a faltar això. Molt.
No sabria com anomenar-me a mi mateixa: Fugitiva? Empresonada? Be, ja ho se: perduda...
Estic perduda.
Att. Una noia complidada, confusa i perduda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario